Podria usar un tòpic en llatí com a títol

“No m’he emborratxat mai”, deia trist el meu amic J. “¿T’ho pots creure, a la meva edat?”
La veritat es que a mi em va sorprendre. El J no és precisament una Gogó eivissenca, però com que la relació social sempre ha estat un dels seus punts forts, un s’imagina que, amb més de 50 anys, és possible que hagi begut massa en alguna festa...
Però no.
El meu amic M, que pel to tampoc no s’havia emborratxat mai, va dirigir-li una mirada severa. “Ja em diràs, quines ganes”.
I el J, somrient i abatut, va contestar que “Sí... I a més la meva medicació no es pot barrejar amb alcohol. He fet tard.”
Jo era el més jove de la conversa, i no vaig poder evitar de pensar en el meu “despertar” en societat, fa uns dos o tres anys. Abans, com el J, m’havia perdut coses de la vida, tan estúpides com les borratxeres que ell desconeix. Però vaig començar a fer més coses. Ja me n’he perdut moltes, però espero que amb el temps hagi de lamentar perdre’m menys i menys experiències.
Ara, la pregunta clau:
¿I vosaltres, què?