miércoles, 31 de diciembre de 2008

Armaris anuals

El meu armari era una jungla. Un espai on la roba lluitava per respirar. Però avui, 31 de desembre, la meva mare i jo (podeu riure) hem posat ordre al caos que s’havia anat acumulant. I em sembla una bona metàfora. “Any nou, vida nova”, diuen. Doncs en el meu cas ha estat “Any nou, armari nou”. Està irreconeixible!
D’alguna manera, potser, és el que hauriem de fer tots amb l’armari que és l’any que s’ha acabat: del caos, de tots els elements que han anat apilant-se dia rere dia, caldria fer-ne una tria, rebutjar el que no convé, escollir el que ens interessa i posar-ho en ordre. Parar-se i reflexionar.
Avui, les camises que no em van bé o són massa velles, estan ficades en bosses, per regalar. Les de la meva talla, pengen ordenades per color. Els pantalons han sofert un tractament similar, i les sabates ja no estan amuntegades sinó arrenglerades i guardades en capses. Per fí, un armari ordenat, on tot funciona perfectament.
Però en menys d’un mes, el caos tornarà a campar-hi. És la vida.

martes, 30 de diciembre de 2008

Amigos

“Un amigo lleva una botella de vino a tu casa cuando hay fiesta. Un verdadero amigo llega completamente pedo, se toma todo lo que encuentra, se descojona de tus invitados y te hace quedar como el culo”. Así describe a los “amigos verdaderos” un e-mail en cadena ya veterano.
De estos amigos, tengo media docena, seres extraños que conocí de pequeño y con los que sellé una alianza irrompible. Aunque la vida nos ha hecho caminar por senderos tan distintos que, al final, somos personas muy diferentes. De no llevar tanto tiempo juntos, no creo que fuésemos amigos.
Tal llega siempre tarde, cual se olvida de todo, el otro la lía hasta extremos inimaginables... En mi gran magnanimidad, tolero a mis “verdaderos amigos”, con todas sus imperfecciones, porque son como de la familia. Aunque a veces acabo de ellos hasta las narices. Maldigo, me enfado, grito... ¿Por qué tienen que ser tan inaguantables? Y, un día, me doy cuenta de que ellos son tan “verdaderos amigos” de mí como yo lo soy de ellos.