Armaris anuals

El meu armari era una jungla. Un espai on la roba lluitava per respirar. Però avui, 31 de desembre, la meva mare i jo (podeu riure) hem posat ordre al caos que s’havia anat acumulant. I em sembla una bona metàfora. “Any nou, vida nova”, diuen. Doncs en el meu cas ha estat “Any nou, armari nou”. Està irreconeixible!
D’alguna manera, potser, és el que hauriem de fer tots amb l’armari que és l’any que s’ha acabat: del caos, de tots els elements que han anat apilant-se dia rere dia, caldria fer-ne una tria, rebutjar el que no convé, escollir el que ens interessa i posar-ho en ordre. Parar-se i reflexionar.
Avui, les camises que no em van bé o són massa velles, estan ficades en bosses, per regalar. Les de la meva talla, pengen ordenades per color. Els pantalons han sofert un tractament similar, i les sabates ja no estan amuntegades sinó arrenglerades i guardades en capses. Per fí, un armari ordenat, on tot funciona perfectament.
Però en menys d’un mes, el caos tornarà a campar-hi. És la vida.