El pensament d'estar per casa

La nostra actuació diaria es basa en l’instint. És impossible que, per cada acte, poguem parar i analitzar totes les possibilitats racionals que sen’s plantegen: seriem massa lents per ser efectius. Aquest talent funciona tota la estona, encara que desprès poguem decidir si volem profunditzar. I, sovint, permet prendre decisions encertades sense problemes. “Quin regal li agradarà més?” “Em convé agafar aquest carrer?” “Quin polític d’aquests dos em convenç més?”
És cert que seguir l’instint pot portar a l’error, i aquella noia que ens sembla que ens mirava ens posa la copa per barret. L’instint no ha respost bé a “Tinc possibilitats amb aquella noia d’allà?”
Pero encara hi ha un tercer cas. La nostra ment pot no ser capaç de decidir res. Ni “Sí” ni “no”. Simplement, treu la bandera blanca i es rendeix.
Només ens queda esperar que, si l’intel·lecte funcional, l’instint, no se’n surt, una reflexió profunda i informada pugui arribar a alguna resposta.
“La situació entre Palestina i Israel, què?”